17 comentarios el “L’ASTRANCE marzo 2023 (París)

  1. Excelente artículo. Nos alegra ver que tú también has salido con una opinión positiva del nuevo local. Nos preocupaba un poco que sea tan fácil reservar tras la reapertura cuando antes era una odisea. ¿Habrá perdido tanta demanda al cerrar casi tres años? Es verdad que en el local de la rue Beethoven el aforo era de unos 25 comensales. Ahora unos 40-45.

    En cuanto al menú, creo que el tuyo ha sido más cercano al menú Astrance de siete pases que al de cuatro del mediodía que comimos nosotros en enero. Tanto el plato de marisco, el arroz, la carrillera y el ssam han salido de la generosidad/amistad de/con Pascal.

    • Yo tb lo creí.Le dije q me habia hecho un precio de amigo y me contestó q éramos amigos.Me sabe mal q no se haya podido reflejar la realidad con exactitud. Pero él considera también que escribir reseña es trabajo… y te prometo que lo es 🙂

      • Es normal que ciertos VIPs y la crítica reciban un mejor servicio. Es un equilibrio de Nash: conviene poner más esfuerzo donde más impacto e influencia tenga. Mientras se sea transparente y la reseña lo mencione (lo cual generalmente no suele pasar) creo que es razonable. Eso sí, para el resto de los mortales, ¡da envidia!

        No hay duda que pones mucho trabajo en las reseñas. Eres de los más detallados y de los pocos que se preocupan por explicar el contexto histórico-gastronómico de los restaurantes.

        • Mi blog meccuesta 500€ al año( Cuota Word Press) y pago el 70 de mis comidas Los críticos oficiales siempre tienen sus eventuales cuentas( están invitados casi sienpre) pagadas por sus prupos de prensa.

  2. Quina bona pinta. Estic cercant un parell de restaurants a Paris per a finals de juny, reservaré aquest. Recordo que vosté havia fet bones crítiques de Piech. Però ara guanya aquest. Acabo de tornar de Lyon, on he vist que hi ha cuiners en molt bona forma. Moltes gràcies per la crònica, m’ha agradat molt, com sempre.

      • Si em permet l’atreviment d’un amateur: Le Rustique (fa 4 anys), Le Gourmet de Seze, i Mere Brazier, sopar que no oblidaré. Bouchons: Tupin i La Meuniere (i la pila d’altres de deu haver-hi, de molt nivell) Pendent anar a Christophe Tetedoie (impossible reservar, deu voler dir alguna cosa.

  3. Pingback: Le TOUT-PARIS marzo 2023 (París) | Observación Gastronómica 2

  4. Pingback: TOHQA mayo 2023 (Puerto de Santa María. Cádiz) | Observación Gastronómica 2

  5. Per fi ahir vaig poder anar a l’astrance, amb un menú una mica més curt. per mala sort no em van posar els retalls del remol, i la col va ser substituida per una tartaleta de verdures amb tòfona, impressionant. El millor plat. Una llagosta que anava mullada en caldo (hauria anat millor un bisque, però ja en duia l’arros que el seguia. un dels postres a remarcar: formatge en pols amb maduixa: quin equilibri més ben trobat. Resum: molt bé tot. Em vaig permetre comentar al Sr. Barbot que vosté n’havia fet una bona crítica, que per això hi havia anat; ell se’n recorda perfectament de vosté 🙂
    en fi, una bona experiencia.

    • Hola Martí! Qué bé q li hagi agradat! Veig q Barbot segueix la seva línea.Es cuiner fins al moll de l ós.Delicadesa amb potencia de sabor.
      I ara alliberat de les guies.Si cau la segona ⭐️ bé i si no , també.
      Has fet bé en saludar-l de part meva.Som amics de fa temps.

      • és un senyor molt eixerit, sí, molt simpatic; i el seu soci també, li vaig estar explicant el motiu de la meva visita a Paris (Airshow), i també vam xerrar. avui vaig a Toutain, a veure (m’agrada anar a llocs així per “comparar” guies, i refermar-me en la idea de la solemne xorrada que es això del “millor” del món, o el setè, o…
        que vagi bé.

        • D’acord en tot!
          A veure Toutain.Fa 5 anys q no hi vaig.També el conec però no tant com Barbot.M agrada una mica menys potser…Em dirás…

  6. Toutain: boníssim. Menú curt (8 passes) i 4 miniaperitius. Molt equilibrat, ben rumiat, molta verdura, només i viande. El veig molt atrevit, trencador i inspirat. Alguns a destacar: Anguila fumada damunt una mena de salsa BBQ amb trossets de poma. O un sabaion de llagosta amb trossets de pomelo dolç; o fruita de la passió en salsa per acompanyar verdures. Només un plat sense propòsit (per dir-ho aixi), d’api-rave i ametlles. Postres magnifics: maduixa en un parell de tècniques, idem amb llimona. La veritat és que me’n recordaré, del sopar. I vaig trobar que “bé de preu”, per dir-ho d’alguna manera. Ara ja no em torna a tocar fins l’any que ve. Per cert, així informal: les enfants du marché (al marche des enfants), tipus barra de boqueria. Salut!

    • Men alegro!
      La anguila amb crema,de sésam negre i poma , fa 12 anys q ho té.
      Gracies per la crónica.
      Jo passo per Paris el mes q ve.Bistronomics, bistrós etc

  7. Crema de sèsam negre! (No sóc massa bo identificant sabors 😃) estaré atent al seu proper viatge a París. Gràcies.

Deja un comentario